La música vocal
La música vocal religiosa
Totes les esglésies importants disposaven d'una capella de música formada per alguns cantaires, un organista i alguns ministrets. La capella de música intervenia a les cerimònies religioses interpretant música polifónica, principalment misses i motets.
Un fet important per la música religiosa del Renaixement va ser la Reforma protestan, iniciada a Alemanya per Martí Luter l'any 1517.
La resposta de l'Església catòrica davant la Reforma protestant va ser el Concili de Trento, que va impulsar contrareforma.
La polifonia religiosa espanyola d'aquest moment arriba a la seva edat d'or, representada per tres gran noms: els sevillans Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero i l'avilès Tomás Luis de Victoria.
La música vocal profana
El madrigal és la forma musical vocal profana més important del Renaixement. Va néixer Italià, i els seus compositors més presentatius van ser Adrian Willaert, Cipriano di Rore, Orlando Di Lasso, Luca Marenzio i Carlo Gesualdo de Venosa.
A Anglaterra es van conrear diversos diversos tipus de madrigals.
A la península ibèrica també hi va arribar el madrigal, amb autors comJoan Brudieu, però sobretot es van conrear Villancet i l'ensalada.
El villancet és una peça vocal profana d'origen popular que sovint consta de tres parts: tornada, estrofa i tornada.
L'ensalada és una peça vocal polifònica en què s'alternen diferents llengües i que acostuma a estar dividida en fragments de caràcter molt diferent. El gran compositor d'ensalades del Renaixement va ser Mateu Fletxa.