Al principi del Renaixement, la música esclusivament instrumental era ben poca. Els instruments es feia servir principalment per acompanyar les o per substituir-les. Però des de final del segle XV, la música instrumental comença a independitzar-se de la vocal.

Els instruments utilitzats durant el Renaixement eren molt variats.

Amb quatre o cinc instruments d'un mateix tipus i diferents tessitures es podia formar un conjunt de sonoritat homogènia.

Interpretar aquestes obres era fer-ho amb un instrument polifònic, que pogués tocar diverses notes alhora. Els més habituals eren e llaüt, la viola de mà, l'orgue, el clavecí, el virginal, l'arpa...Per a la majoria d'aquest instruments, i també per als instruments d'arquet, les partitures s'escrivien en tabulatura.

La tabulatura és un procediment de notació per a instruments de corda puntejada o de teclat. Consisteix a indicar per mitjà de números o lletres el trast o tecla on cal posar els dits.